La por

El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es vaaturar per sempre i em feia mal. Punxes d´eriçó. A vegadesel món no és aturat però va més a poc a poc. És un mónamb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara emfa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que ésplena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir delmón era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vidaque plou i tot és negat. La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges.Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant iuna criada que fa tot el que fan les mares quan són marescada dia i no són com la teua que ho és poques vegades.Una criada que substitueix ta mare però no et fa besadesperquè no és ta mare. La mare no et fa besades.Esperança Camps t´introdueix en aquest relat angoixant enprimera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny igaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.