La primavera dels indignats

Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de lesxarxes socials, un reclam que cridava a aplegar-se per expressar elprimer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignacióconcitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial,filla de l’especulació financera i de la corrupció política.Primer van ser-ne pocs, l’endemà més, i després el seu creixement odisminució ja va dependre de tots plegats, del que passava a les placesi del que hi passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els«indignats» han aconseguit que s’obrís el debat, que tothom esplantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l’estat latent ihan entrat a casa nostra com una ventada.Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens hanorganitzat l’assaig d’una nova pràctica política.