La terra retirada

“Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys m’agradava sobretot la carretera de dalt.”En aquest llibre fora del comú se’ns hi descriu la transformació de Saidí -un poble a la frontera aragonesa- com a resultat del canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, la desaparició del bestiar i l’aparició esclatant de la fruita, de la prosperitat consegüent i de la modificació i desballestament dels hàbits que tot això comportà. Però hi són descrits també -i no amb força menor- els efectes sobre una noia, la narradora, a qui ja no calgué treballar al camp i pogué estudiar a ciutat -modificant uns hàbits ancestrals-. Amb una habilitat tan allunyada de bucolismes deliqûescents com de planys jeremíacs, a mig camí de la crònica, l’evocació lírica i el despit, Mercè Ibarz ens fa sentir les palpitacions d’una terra al límit del desconcert.“La terra retirada”descriu un“terrain vague”, un paisatge que és un espai interior, amb les qualitats d’un bon reportatge i l’alè de l’autèntica literatura.”JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia“La terra retirada és un testimoni impagable.”JOAN TRIADÚ, Serra d’Or