La vida al Mississipi

Abans de convertir-se en un dels grans noms de la literatura universal, Mark Twain fou aprenent de pilot dels llegendaris vaixells de vapor que navegaven pel riu Mississipi. Aquesta obra és una mena de "river movie", barreja magistral de memòries, crònica de viatges i retrat social que ens porta al cor palpitant d’una Amèrica en transformació.
Amb el seu humor inconfusible, una mirada crítica i una prosa impetuosa, Twain narra primer els anys d’aprenentatge per convertir-se en pilot i posteriorment la seva tornada al Mississipi després d’anys d’absència per comparar el món que coneixia de jove amb la societat que ha emergit després de la Guerra de Secessió, una societat en què els vapors s’han convertit en un mitjà de transport residual i nostàlgic. En aquestes pàgines desfilen personatges pintorescos, històries sorprenents i descripcions que converteixen el riu en un personatge més: majestuós, imprevisible i ple de vida.

Mark Twain (Florida, Missouri, 1835 – Redding, Connecticut, 1910), pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, va ser un dels grans narradors de la literatura nord-americana. Orfe des dels dotze anys, va treballar com a aprenent de caixista, redactor en un diari i pilot d’un vaixell de vapor al Mississipi. La feina de periodista el va portar a San Francisco, on va començar una etapa de viatges continus, com a corresponsal i conferenciant, que el van dur a la Polinèsia, Europa i finalment altre cop als Estats Units, on es va convertir en un dels autors més celebrats de l’època. Tot i el seu gran èxit com a escriptor, després d’algunes males inversions es va endeutar, i el final de la seva vida va fer un gir tràgic quan va perdre dues de les seves filles i la seva dona amb pocs anys de diferència.
Entre la seva obra destaquen "Les aventures de Tom Sawyer", "Les aventures d’en Huckleberry Finn", "Un ianqui a la cort del rei Artús" i nombroses col·leccions de relats i diverses obres a mig camí entre les memòries i la crònica. Els seus llibres el van consagrar com una veu incòmoda i necessària, encara vigent per la seva crítica al racisme, la moral hipòcrita i els mites fundacionals d’Occident.