Les altres mares

TRES VIDES I UN DESTÍ INEXORABLE

L’Emma està embarassada de vuit mesos quan s’enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. Ho tenia tot preparat: l’habitació del nen, la robeta, les joguines... i totes les il·lusions del món.

«Mare era una paraula bonica amb olor de llençols nets i de melmelada de poma».

La Jhanet ha estat criada per l’àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. Amb quin­ze anys, és ella qui decideix creuar l’oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix.

«Resulta que la mare que ha redescobert és una mare envellida i feble que es dedica a cuidar “amb tot l’amor” els fills d’uns altres».

La Natalka és insegura, i se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer sense que ella n’estigui gaire convençuda.

«Cada vegada que passa per davant d’una peixateria el vòmit se li instal·la a la gola i la convida a expulsar tot el que porta a dins: nadó i ecografies, retrets i mal a la panxa, culpa i remordiments. “Ets un ventre i prou, Natalka”».

A Les altres mares Laia Aguilar, amb la seva prosa lúcida i trans­parent, es desplega sense concessions en un relat enlluernador de tres dones, «les altres mares, les no mares, les incompreses», que malgrat tot no perdran mai l’esperança.