Les Lliçons de São Paulo

questa publicació se centra, d’una banda, en l’excepcional experiència formativa que l’arquitecte català Xavier Busquets i Sindreu (1917-1990) visqué a São Paulo, entre 1951 i 1955, al costat de dos arquitectes internacionals de prestigi, el polonès Lucjan Korngold i l’alemany Adolf Franz Heep, procedents d’una sòlida branca de la modernitat arquitectònica europea com a deixebles de mestres incontestables com Adolf Meyer o Le Corbusier, i, de l’altra, en com Busquets adaptà aquest coneixement a la realitat catalana de l’època quan tornà a Barcelona, modulant el seu singular bagatge de partença a la cerca d’una praxi professional pròpia. Arquitecte culte, cosmopolita i atent a l’actualitat internacional, Busquets practicà una arquitectura mestissa i heterodoxa que planteja temes com la modernització del perfil professional de l’arquitecte, el paper de les arts en aquesta disciplina, el bagatge del racionalisme europeu, els esforços de racionalització i industrialització de la construcció o la referència tecnològica a l’estil internacional d’arrel nord-americana, entre d’altres. Una praxi que no sempre ha estat fàcil d’encaixar en el relat local de l’arquitectura moderna catalana de la segona meitat del segle XX, però que, per aquesta raó, pot tenir interès historiogràfic. Aquesta obra també recull els aspectes més significatius de la trajectòria d’un arquitecte que acabarà bastint algunes obres rellevants a la Ciutat Comtal, com ara el polígon residencial de Bellvitge o les seus corporatives del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la plaça Nova, de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad Barcelona i de Mutua General de Seguros a l’avinguda Diagonal, de l’empresa farmacèutica Sandoz al carrer de la Gran Via de les Corts Catalanes o de la Société Générale de Banque en Espagne a la plaça de Catalunya.