Llampuga, llampega

Dolça es troba davant d’un entrebanc, la separació dels pares li provoca un munt d’incerteses. Encara com la seua padrina sempre està disposada a ajudar-la i, per mitjà de la música, la màgia i l’esport descobrirà que pot ser feliç i continuar creixent.“La màgia de la vida sovint és més a prop que no ens pensem, en forma d’afecte o simplement en una cançó.” Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. “Aquest conte és ple d’aromes, sabors i sensacions que no s’haurien de perdre mai.” Dani Miquel, cantacançons.“Un llibre ràpid com una partida de bàsquet, dolç com una cullerada de mel, suau com el pèl d’un gat, però també punxant com l’espina d’un roser. Una lectura que em va deixar un gust dolç a la boca i l’ànima en pau.” Almudena Francés, contacontes. “Quan les emocions es combinen amb la fantasia per a construir una història bella.” Francesc Gisbert, escriptor, professor i investigador.“Les respostes arriben de la mà d’una altra dona: la padrina, la tia sàvia i intuïtiva. En un altre segle li hagueren dit bruixa, hui parlem de dones que estan en pau amb la natura, que donen bons consells i que saben escoltar.” Immaculada Cerdà Sanchis, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i acadèmica de l’AVL.