Llibre de les bèsties

Què hi fan, tots aquests animals, aquí reunits? Doncs elegir rei, ves! Sembla que serà el lleó qui al final s’encasti la corona, per bé que la guineu, dita la Renard, farà mans i mànigues per controlar el poder des de l’ombra. Rebolcar-se en el plaer de dominar-ho tot, vet aquí la vella pulsió que mou la Renard a tramar intrigues mitjançant l’engany, la mentida, l’astúcia i les seves grans dots d’oradora. Però l’obra no parla pròpiament d’animals, malgrat que en siguin els protagonistes, sinó dels aspectes més foscos de la condició humana. Darrere l’aparença d’una faula coral, el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, és doncs també una sàtira sobre el comportament de les persones en la lluita pel poder, on l’enveja, l’ambició i la crueltat en són l’esca del pecat. Llull va escriure el Fèlix o Llibre de meravelles a París, entre els anys 1287 i 1289, del qual el Llibre de les bèsties n’és la setena d’un total de deu parts i pot ser llegit de manera independent donada la seva singularitat argumental. De fet, fou concebuda com a advertiment per al rei de França, Felip IV el Bell, amb qui l’autor havia tingut contactes polítics durant la redacció de l’obra. 735 anys després, aquesta fabulosa història del tot vigent veu la llum en forma de còmic.