Lliçons de coses.

Joan Fontcuberta parteix dels treballs artístics presentats els darrers anys per obrir un espai de reflexió i indagar en
allò que ens ensenyen les coses, en l’efecte que ens produeixla seva imatge en una època en què la generació artificial i lamanipulació capgira les nocions clàssiques de veritat, memòria,dubte... i el concepte d’arxiu mateix.
La fotografia ara es rebel·la contra el paper passiu d’haver de limitar-se a revelar la realitat. Hi ha una tensió fonamental
entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític. I aquesta rebel·lió és una alerta a ser conscients que, més enllà del que veiem, cal que ens preguntem com i per què ho veiem d’una determinada manera, i com ens afecta en la nostra visió del món.