LLUCIETA CANYÀ

Llucieta Canyà era una dona inquieta, independent, culta, sensible, divertida, intel·ligent, guapa, audaç, informada, crítica, desimbolta, lliure, valenta i conscient; una dona del moment, nova i diferent de la d’abans; una dona que és paradigma de la modernitat i que, amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera, crida les catalanes a reflexionar sobre la seva actitud politicosocial, a estudiar i a interessar-se pel moment decisiu que viu Catalunya. Va escriure llibres, obres de teatre, poemes i, durant dos anys, va publicar la secció «Món femení» a La Veu de Catalunya. A Llucieta Canyà, l’etern oblit, els oferim un centenar d’aquests articles, poemes inèdits, dues partitures també inèdites de composicions d’Emili Saló basades en poemes de l’autora bisbalenca, a més de textos de Xavier Cortadellas, Ma Àngels Cabré, Vicenç Pagès, Neus Real i Judit Pujadó que analitzen la seva obra i la contextualitzen. Amb Llucieta Canyà, l’etern oblit, l’Associació Indilletres vol reivindicar l’obra de l’autora bisbalenca tal com ens sembla que s’ha de fer: posant-la al centre del debat cultural, apostant per la lectura i pel coneixement del nostre passat que és, sens dubte, el que ens permetrà anar sempre més lluny i amb una base més sòlida, amb respecte i amb tolerància, bo i entenent que cap arbre no pot créixer sense arrels.