L'obra de Bartra. assaig d'aproximació

Sigui com sigui, per Anna Murià l’obra de Bartra és un sistema o una estructura on cada part només té el seu sentit últim integrada en el tot. També es poden percebre concomitàncies amb les teories del psicòleg suís Carl Gustav Jung i amb les teories estètiques de filiació neo-kantiana a partir d’Ernst Cassirer i, sobretot, de la pensadora nord-americana Susanne K. Langer. Aquests paral·lelismes es veuen en l’interès constant que mostra Murià per l’ús que fa Bartra dels símbols i dels mites. Com si seguís Jung al peu de la lletra, Murià intenta identificar les grans idees sobre la humanitat que sostenia Bartra per mesurar la seva profunditat i el seu abast universal. Respecte a la poesia de Bartra, Anna Murià també podia compartir tranquil·lament la definició revolucionària del fenomen artístic tal com el tipificava la pensadora Susanne K. Langer a Feeling and form (1953): «L’art és la creació de formes que simbolitzen el sentir humà» (D. Sam Abrams)