L'os de la música

L’os de la música és un poemari que tracta la fortuna i la derrota tant física com emocional de l'ésser humà lluitador i il·lusionat, exposat a explorar el viatge entre dues ciutats en les quals la força imprevisible de l'amor, del llenguatge de la natura com de la pròpia identitat i de la poesia sempre hi són presents.
L'expressió feta «l'os de la música» representa els cops a què se sotmet el cos durant el viatge, un viatge que comporta una crisi inherent, les vicissituds de la qual ens ompliran d'esperança i maduresa. En definitiva els ossos que confeccionen la nostra música de vegades ens fan plorar i d'altres riure, com l'experiència viscuda i irreversible, l'acceptació de nosaltres mateixa, de l'inconegut que alimenta el jo amic i enemic o l'esmuny, però, l'ajuda a crear i a crear-se, a escoltar i dir la música de fons essencial i autèntica.
Aquest poemari ha sigut distingit amb el XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot.