Maggie, una noia del carrer

Als barris baixos de Nova York, la Maggie intenta obrir-se pas en un món que sembla que l’hagi condemnat d’entrada. Quan apareix la possibilitat d’una vida diferent, la temptació de creure-hi és irresistible. Però ¿què passa quan l’esperança xoca amb una realitat que no perdona?

L’escriptor nord-americà Paul Auster, admirador de l’obra de Crane, assenyala que a "Maggie, una noia del carrer" l’autor es limita a narrar el que viuen els personatges i no pretén fer una anàlisi social, amb crides a la reforma i reflexions psicològiques per explicar els motius subjacents de la seva conducta. Ells actuen i Crane narra.

«Per primera vegada a la ficció nord-americana, no es diu al lector què ha de pensar: només que senti el que passa al llibre i que n’extregui les seves pròpies conclusions.»
PAUL AUSTER

Stephen Crane (Newark, Estats Units, 1871 – Badenweiler, Alemanya, 1900), escriptor i periodista, és una de les veus més innovadores de la seva generació. Amb la seva obra "Maggie, una noia del carrer" i després amb "La insígnia roja del coratge", Crane prefigura una estètica nova que en anys posteriors culminarà en Proust, Joyce, Faulkner o Virgina Woolf. El 1897, fugint del conservadorisme de la societat novaiorquesa, s’instal·la a Anglaterra. Des d’allà va viatjar a la guerra grecoturca i a la de Cuba el 1898 com a corresponsal de premsa. Als vint-i-vuit anys va morir en un balneari a la ciutat de Badenweiler a causa de la tuberculosi.