MAR I CEL.VERSIO PIANISTICA

Un vaixell de pirates moriscos -tots ells expulsats de València l''any 1609- aborda i captura un vaixell català. Entre els passatgers del vaixell català hi ha una noia jove, Blanca, de família aristocràtica, i el seu pare, DON CARLES, militar i funcionari de la Inquisició. La intenció dels pirates, capitanejats per Saïd, és obtenir un bon rescat pels homes presoners i vendre les dones al mercat d''esclaus d''Alger, pràctica habitual i documentada de l''època. Durant la travessia cap a Alger, les relacions d''odi entre les dues comunitats van esdevenint cada cop més dures i més tenses, per. entre BLANCA i SAÏD neix un corrent mutu de simpatia que no trigarà gaire a esdevenir un amor apassionat. Aix. fa que els pirates se sentin traïts pel seu capità i amenacin amb un motí, que gairebé arriba a dur-se a terme; per part dels cristians, representa la condemnació absoluta de Blanca per la seva traïció religiosa, social i racial. Gràcies a la traïció de JOANOT, un dels pirates que és subornat pels cristians, aquests recuperen el control del vaixell i aconsegueixen de vèncer i eliminar els pirates, per. al moment que van a executar SAÏD, es troben que BLANCA es disposa a defensar-lo amb la seva pr.pia vida i s''enfronta amb la resta de cristians i amb el seu propi pare. Finalment, després de tota una colla d''aventures, BLANCA i FERRAN proporcionen a SAÏD una petita xalupa perquè s''escapi, per. són descoberts per DON CARLES al darrer instant que dispara sobre SAÏD causant-li la mort. BLANCA en veure-ho decideix suïcidar-se. L''espectacle es clou amb una reflexió sobre les conseqüències dels odis racials i nacionals, amb totes les implicacions dramàtiques que aix. comporta. (L''Espectacle MAR I CEL va ser estrenat per la Companyia DAGOLL DAGOM l''onze d''octubre de 1988 al Teatre Vict.ria de Barcelona)