MATINS DE L´ARAN

En dues ocasions he estiuejat a la Vall dAran. La primera fou una experiència inquietant i enriquidora alhora per les peripècies ocorregudes i els paranys que sen dimanaren. Sóc matinera i afeccionada a caminar per dreceres desconegudes. Anava sola i tenia seixanta anys. Vaig fer extravagàncies, però, a certa edat, lextravagància és una manera de plantar cara al temps. (...) El projecte literari prengué forma. No volia que fos un llibre de viatges ni tampoc un dietari no em proposava escriure un panegíric de la vall dAran ni plagiar la sucosa narració que en feu Josep Maria Espinàs després de caminar-se-la. La meva dèria era una altra. Volia escriure els DEU MATINS increïbles i mhi vaig mentalitzar, com es diu ara mhi vaig preparar a fons, sense pressa, documentant-me sobre geografia i botànica, fins i tot sobre els gossos, puix que es gos fos protagonista dels episodis més notables.ö