MEMORIES D UN AMNESIC

Este recull de contes és la primera incursió de García Soriano en el món de la ficció i ho fa fent-nos creure que ell és, el suposat narrador amnèsic, travestit de Jaume Vilaseca Bernús, qui ens explica la vida. Autobiografiar-se, doncs, passa de ser un fet basat sovint en eixa bona dosi de justificació personal que tothom té a convertir-se en el desencadenant d’un deliri surrealista. Perquè des de que a don Sigmund li pegara per interpretar els somnis de la ment resulta molt més excitant la vida que vivim quan ens anem al llit (per a dormir) que la que ens té atrapats a plena llum del dia i, presumptament, ben desperts. Com diria el poeta J.V. Foix: “Es quan dormo que hi veig clar”, o el que ha d’haver pensat el nostre escriptor novell: “és quan oblide quan gaudisc d’una existència lliure i plena”. L’èxit de les seues aventures impossibles rau en això, en el triomf de la inversemblança, doncs un amnèsic, com un foll sense la camissa de força.