METAFORA

«El llibre estableix una línia de retrobament i continuïtat amb el món poètic que Agustí Pons havia construït i descrit en la poesia de la dècada dels anys setanta i vuitanta. El tema central d’aquesta poesia gira entorn de la vivència amorosa que, vint anys després, es modula des de la mirada adulta i des d’un sentiment de plenitud viscuda i compartida. És el punt present després d’un silenci de vint anys. Diríem que, amb aquesta edició, Agustí Pons es retroba amb la poesia i diríem, també, després de la lectura, que no ens sembla trobar cap motiu perquè aquest retrobament no pugui significar un enllaç definitiu. Agustí Pons sap que el perfil d’un escriptor es dibuixa cada dia.» (Àlex Broch, del proleg del llibre) «Constatat el fracàs, mirem al nostre voltant i esdevenim més fràgils que mai. Aquesta evidència constitueix, paradoxalment, la nostra fortalesa. Som forts perquè ens sabem febles. Som forts quan ens revoltem contra la Natura, quan la domem i la violentem, quan copsem l’esforç d’artifici que va del miol d’un gat a l’ària de la Reina de la Nit. I quan ens adonem de com ens reconforten les petites coses, aquelles que ens fan sentir vius i, si pot ser, necessaris.» (Agustí Pons, de la introducció al llibre)