MIQUEL LLOR, ÍNTIM

El paper de nebot d’un novel·lista és una mica estantís. No té la força de la consanguinitat directa del fill, ni l’espontaneïtat simpàtica de l’amic. Però no em queda més remei que acceptar la situació i, com a tal nebot i fillol, em proposo, amb ajut de les dades biogràfiques que he reunit, descriure la vida del novel·lista Miquel Llor. Un dels fets que m’han impulsat a fer-ho és la fredor de les breus i escasses descripcions biogràfiques que han aparegut en els anys que seguiren a la seva desaparició: una personalitat càlida i humana com la d’ell mereix, al meu entendre, una crònica també càlida i humana.