Mis postales de Barcelona

Isabel Núñez ens ofereix un itinerari capriciós per la ciutat amb una particular combinació de cerca de la bellesa, ironia, crítica vehemente de l''especulació i una nostàlgia que no és del passat sinó de la inocencia perduda. I al bell mig d''aquests recorreguts, somiats o vibrants, hi ha sempre la literatura, la seva i la dels altres, com el tapís infinit dels narradors d''històries. Les imatges no pretenen ser l''obra d''un fotògraf, sinó simplemente el revers de les postals que l''autora enviava i rebia quan encara l''era electrònica no havia començat i viatjar era sempre desconnexió i aventura. La mirada és sempre subjetiva i segueix una lògica atzarosa que només podrien justificar raons secretes i inconscients. El pròleg il·lustrat de Javier Mariscal hi afegeix una altra mirada de Barcelona, no menys emocionada però sí diferent, potser més decididament plàstica, i dibuixa el territori de confluència. Mariscal se''ns revela com un apassionat coneixedor de la història de les ciutats, encara que s''entesti a ocultar-ho amb el seu humor irònic i l''exuberància de les seves fantasies.Isabel Núñez nos ofrece un recorrido caprichoso por la ciudad con una particular combinación de búsqueda de la belleza, crítica vehemente de la especulación y la destrucción, ironía y una nostalgia que no es nostalgia del pasado sino d...