MUSIQUES D INTEMPERIE

“Llorenç Barber demana paralitzar una ciutat, hi fa tocar les seves campanes, i deixa que la gent campi com vulgui i que, si algú opta per fer atenció a les campanes, ho faci des d’on li sembla que les escoltarà més bé. I el que sentirà l’oïdor és una música que, estrictament, no tornarà a escoltar mai més i que serà diferent de la música que a altri li ha arribat des d’altres indrets de la ciutat. I en comptes d’espectacle, hi ha hagut recolliment i no pas histèria col·lectiva, isolament de l’individu oïdor, solitud que ha estat respectada per la multitud d’intimitats. I adverem el mateix quan Barber fa altres menes d’intervencions musicals, tan interessants i profuses, o més, que els seus cèlebres concerts de campanes. Carles Hac Mor
Llorenç Barber, un dels compositors contemporanis més reconeguts mundialment, ha fet i fa concerts als cinc continents. Com a teòric, i mitjançant els seus escrits, és un referent ineludible de la música contemporània als Estats Units, a l’Amèrica Llatina, a Àsia, Austràlia i a tot Europa. La seva concepció de la música és important, interessant, bàsica, ineludible, per entendre molts dels aspectes de la música contemporània, la qual no és gens aliena a les nostres tradicions musicals.
Músiques d’intempèrie reuneix textos altament suggerents, esparsos en revistes i publicacions diverses i que no havien estat aplegats mai en un volum.

"Llorenç Barber pide paralizar una ciudad, hace tocar sus campanas, y deja que la gente sálvese como quiera y que, si alguien opta por prestar atención a las campanas, lo haga desde donde le parece que las escuchará mejor. Y lo que sentirá el oyente es una música que, estrictamente,