Nonell, Vallmitjana i els gitanos

Gener del 1910. Després d’anys de crítiques desfavorables, de no vendre mai ni un quadre, Isidre Nonell (1872-1911) exposa les seves pintures al Faianç Català i té un gran èxit. Gener del 1911. Juli Vallmitjana (1873-1937) estrena al Teatre Principal "Els zin-calós", que és acollida amb entusiasme. Nonell és el pintor de les gitanes; Vallmitjana, l’escriptor dels gitanos. Han compartit moltes hores pintant a l’aire lliure i a l’estudi amb les models, però en el moment del triomf, s’ignoren. ¿Com s’explica aquesta distància entre els dos vells amics?

Aquest és el punt de partida d’una immersió extraordinària en la cultura i la societat del 1900: els carrers que van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, el modernisme i Els Quatre Gats, la bohèmia artística de Barcelona i París, els marginats del Portal de Santa Madrona, Sant Martí i sota Montjuïc.

Escrit amb una gran potència literària, amb una gran quantitat de documents i informacions inèdites fruit de la recerca a quatre mans de Julià Guillamon i Joan Mar Sauqué, "Nonell, Vallmitjana i els gitanos" presenta una galeria de personatges inoblidables: la model Consuelo que enamora els pintors, els trapelles Santiago Rusiñol, Francesc Pujols i Ramon Reventós, el pinxo Nelo que mata un home en un cafè de la Rambla i que, protegit pels polítics, s’escapa de la pena de mort. Amb desenes de figures secundàries del món de la literatura i el periodisme, de l’art i la crítica, del cafè concert i el flamenc. Un llibre únic sobre la Barcelona del 1900.

Julià Guillamon és un renovador dels estudis d’història cultural a Catalunya. Ha dedicat diversos llibres als anys trenta: "Jamás me vera nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca" (2014), "L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt" (2016), "El jove Palau. Una família de l’Eixample, el somni d’Eivissa i la guerra civil" (2024) i "Pere Calders dibuixant. De Barcelona a Mèxic" (2024).

Ha estudiat la postguerra, des de la perspectiva de l’exili i de l’interior amb "El dia revolt. Literatura catalana de l’exili" (nova edició del 2023) i "Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació" (2015). "La ciutat interrompuda" (edició definitiva del 2019) és un referent quan es parla de les relacions entre cultura, ciutat i política, entre la contracultura i l’hiperturisme.

Entre les seves obres de creació destaquen "El barri de la Plata" (2018); els llibres de natura, cultura i memòria "Les cuques" (2020) i "Les hores noves" (2022); "El rellotge verd" (2024) i el volum de contes crítics "Rascaparets" (2026).