Oficina d’objectes perduts

Els contes d Oficina d objectes perduts, sovint des de l humor i la ironia, comparteixen una idea de fons: perdre i retrobar són components essencials de l existéncia, graons de l escala per la qual transitem mentre vivim. Doloroses o només molestes, de vegades alliberadores, les pérdues "de persones, de sentiments, de confiança, de possessions," són ineludibles, i ens afecten, per això intentem compensar-les omplint el buit que ens han deixat.Els protagonistes dels relats es mostren atordits, disgustats o ferits perqué han perdut quelcom que era seu. Però entre pérdua i retrobament s obre un temps propici per als canvis, oportunitats que gairebé sempre són capaços d aprofitar "de vegades, de manera certament discutible.