Òpera Àcid

Quan l’Abel visita en Dom, a qui fa temps que no veu, es troba amb un home molt diferent del que coneixia. En Dom està atrapat en una espiral de decadència, i a més, té al seu càrrec una nena addicta a l’heroïna, la Naida, filla d’una amiga que ha mort recentment. Aquest és el punt de partida d’un viatge cap al costat més fosc d’una generació, un periple urbà que es mou entre el dolor existencial i l’anhel de llibertat, en un fugir de la vida que també són ganes d’esprémer-la, i amb una meta final molt clara: l’apaivagament de la síndrome d’abstinència. Miquel Creus va publicar aquesta novel·la l’any 1989, poc abans de desaparèixer del món cultural català. Per temàtica, per context, i perquè era absolutament introbable, en els últims anys Òpera Àcid havia esdevingut un llibre de culte. El lector d’avui podrà descobrir una obra insòlita en la literatura catalana del seu moment, una peça que transmet, sense romanticisme i amb rotunditat, les angoixes d’una generació perduda.