Paràlisi per agitació

Tenim un minut per tothom i dos per ningú. Arribem a l’oficina un dilluns, obrim el correu i una allau d’obligacions ens reclama amb urgència. Data d’entrega, «per ahir». Malgrat intentem seguir el ritme, malgrat intentem ser «cada dia millors», vivim aquesta agitació constant amb gran insatisfacció, i l’excés d’estímuls ens porta, paradoxalment, a una mena de bloqueig: al «no puc més» i al «no em dona la vida».

Per a Lluís Aguiló, l’hiperacceleració que vivim, en un ritme digital que no descansa, ens porta amb freqüència a una congelació dels afectes que ens impedeix pensar, sentir i imaginar futurs diferents a un present que no aconseguim comprendre. Ajudant-se de fonts que van des de Mark Fisher i Oliver Sacks a l’influencer Llados, Aguiló traça un agut diagnòstic de la que potser sigui la principal patologia dels nostres dies: la paràlisi per agitació.