París, Mèxic i Nova York

Carles Fontserè repassa, amb ritme àgil i ameníssim, l’efervescència cultural de l’exili català a París davant de la perspectiva oberta amb la victòria dels aliats, després de la Segona Guerra Mundial, així com el desencís posterior per l’esclat de la Guerra Freda. Hi destaca la seva experiència com a escenògraf de la tragèdia de García Lorca, La casa de Bernarda Alba, pas previ cap a l’experiència teatral i mexicana de Carles Fontserè i la seva amistat amb l’actor còmic Mario Moreno, Cantinflas. Després de Mèxic, va emprendre l’aventura de Nova York, on va començar com a taxista abans de dedicar-se a la fotografia com a recurs alhora artístic i sociològic. Carles Fontserè ens presenta la cara i la creu d’una mateixa moneda: la necessitat de fer camí en les ciutats de l’exili, i l’exili mateix viscut com un repte i una aventura vital.