Persemprisme

Què tenen en comú els universos cinemàtics sempre en expansió, l’emmagatzematge al núvol i la clonació de veu? Que formen part del negoci de la persemprització: el procés de rejovenir coses que han envellit o desaparegut perquè puguin continuar vives en el present. L’obligació, imposada pel capital, de viure en un ara permanent. Persempritzar alguna cosa és reanimar-la, embolcallar-la i protegir-la del temps i dels elements, amb la finalitat d’erradicar la nostàlgia que acompanya la pèrdua. És un bastió contra la inestabilitat, però no és una iniciativa infal·lible. El que es promet que durarà per sempre sovint no persisteix, i el que es llença de vegades pot perdurar, de manera preocupant, per sempre.
En aquest llibre pioner, el filòsof estatunidenc Grafton Tanner desenvolupa la seva teoria del persemprisme: un discurs antinostàlgic que promet creixement sense canvi i vida sense pèrdua. Tanner, que també té en compte les urgents qüestions relacionades amb aquesta cultura, que van des de l’impacte ecològic de l’emmagatzematge de dades fins a la cultura del reboot, rastreja les implicacions que té una societat que sent aversió a la nostàlgia i revela les noves eines que tenim per eliminar-la.