Primavera, estiu, etcètera

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l’Ebre.

Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments.

Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l món.