PUNTES I ORGANDI

«La pèrdua del record dels qui moren és una mica la mort dels qui viuen. Tots hem heretat experiències, sentiments i sensacions dels nostres avantpassats, i hauríem de saber que el present és el resultat del que va ser», diu l’autora en el pròleg. La història familiar de Maria Dolors Salat, pertanyent a la darrera generació amb una memòria viva de la Guerra Civil, és un retrat de la burgesia barcelonina del final del segle XIX i la primera meitat del XX. Els escenaris de la seva infantesa i joventut són els dels matrimonis de conveniència, les dides, les minyones i les institutrius, els serenos i els pregoners, l’estiueig, les posades de llarg, les sirenes dels bombardejos, els nous rics i la gente bien. Tot aquest món, avui desaparegut, protagonitza la crònica de la generació dels que no van exiliar-se i que va estar privada de cap mena d’obertura al món. I, alhora, el retrat minuciós d’aquesta societat ens va revelant, a poc a poc, els lligams que té amb la nostra.