RETORN A LA UTOPIA

“L’autor limita el paisatge del tren, sens dubte, però aconsegueix que cada viatger no només reconegui el canvi, sinó també els altres viatgers. La complicitat llavors deixa de ser una maleta on no sabem ben bé què hi portem, per ser un valuós carregament que tots els personatges solidàriament custodiem.”