Retrat en blanc

No resulta exagerat afirmar que la de Susanna Rafart és una de les veus actuals que dins la literatura catalana proposa una investigació més rigorosa. densa i fascinant per l''àmbit de la poesia lírica, i aquest Retrat en blanc no fa més que confirmar aquesta afirmació. Es tracta d''un llibre que continua, en certa manera amplia, l''esplèndida senda expressiva iniciada amb Pou de glaç (2002), un llibre que li ha valgut el reconeixement ja unànime de la crítica i el públic lector de poesia. El diàleg permanent i desacomplexat amb els grans autors de la poe­sia universal -moderna i de tots els temps-, el coneixement crític i pro­fund de la tradició literària catalana, l''exquisida i alhora sòlida elegàn­cia formal, els treballs d''amor-però no gens perduts- amb la llengua i el llenguatge, l''extraordinària capacitat de suggeriment i d''inventiva en la creació d''imatges, són característiques bàsiques de l''estil de Susanna Rafart que a Retrat en blanc tenim ocasió de retrobar donant un guany màxim i obrint al mateix temps tot de noves potencialitats. Però tot això no seria prou sense la força introspectiva que travessa aquesta poesia i l''encén perquè ens acompanyi indistintament en el cant, en la contemplació, en la desolació. Aquest llibre és ple de versos teia, de poemes alimara que se''ns ofereixen perquè els prenguem i tra­vessem, a l''amor de la seva llum. els clarobscurs de l''ànima humana, aquella intempèrie interior que tanmateix ens prepara per ser capaços de rebre amb dignitat els impensats assots de la bellesa.