Reunió de batxillers.

Al cap de vint-i-cinc anys d’haver acabat el batxillerat, un grup d’antics companys de classe es retroba, però entre els assistents falta l’alumne més brillant de la promoció, Franz Adler, admirat per tothom. Durant el sopar, records que pesen com una llosa tornen a la memòria del jutge d’instrucció Ernst Sebastian. Quan arriba a casa, no pot deixar de donar voltes al passat i comença a escriure per alliberar-se dels remordiments que el roseguen. Reunió de batxillers narra magistralment com l’enveja i la crueltat d’un grup de joves poden enfonsar l’estudiant més prometedor, alhora que retrata amb precisió una generació que va viure les acaballes de l’imperi austrohongarès, en una Europa decadent i prerevolucionària. Una novel·la incisiva i vigent, sobre el que actualment anomenem assetjament escolar. Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Stefan Zweig, Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans escriptors de la Viena dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el Premi Schiller i el 1925, el Premi Grillparzer. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L’octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l’autor d’una obra extensíssima.