Rosa sense primavera

Barcelona, 1900. La “Rosa de Foc” dels anarquistes i el “Cap i Casal” dels burgesos. Enmig d’una torrentada d’esdeveniments històrics que agiten la península Ibèrica en el marc d’una Europa convulsa, que es revelaran fonamentals per a la creació del concepte de Catalunya com a nació diferenciada, per cultura i arrels polítiques diverses, dues germanes bessones emprenen un viatge personal a la recerca de la seva identitat. Es trobaran un camí ple d’obstacles, farcit de victòries relatives i sonades derrotes, que les portarà a descobrir, malgrat tot, que la clau resideix en l’acceptació d’allò que no es pot vèncer, per transformar-ho en quelcom diferent, que perduri. D’aquesta evolució de totes dues sorgirà, reforçada, una nova identitat. El judici que se’n faci sobre si aquesta identitat serà millor o pitjor el deixarem al lector. Farem que sigui ell qui n’extregui les seves pròpies conclusions.