SERRAT, LLACH I L EFECTE DYLAN

Diuen que Andrew Oldham es va convertir en el primer mànager dels Rolling Stones després d’explicar-los que, per cada persona que es comprava un disc dels Beatles, n’hi havia una altra que es negava a participar d’aquest entusiasme general i desitjava l’aparició d’un grup alternatiu. Els va convèncer que ells eren la gran esperança, i així és com va aconseguir que els Rolling Stones esdevinguessin els anti-Beatles. Anècdotes com aquesta demostren que, en el món de la música, certes operacions de màrqueting poden provocar miratges en l’imaginari col·lectiu i obtenir-ne beneficis. És molt possible que l’oposició tan fortament arrelada entre Serrat i Llach en sigui un exemple. David Viñas proposa un estudi comparat de les lletres de les cançons d’aquests dos cantautors amb la intenció de desmuntar el tòpic que els enfronta, però la figura de Bob Dylan el fa anar més enllà: a través del que anomena «l’efecte Dylan», ens ofereix una interessant reflexió sobre la presència de la poesia en la cançó d’autor.