Sexualitats

En fas 40 i entens, per fi, que el sexe de les pel·lícules NO està basat en fets reals. I si ho haguessis sabut amb 14 o 15? Si teniu adolescents a casa, deuen estar passant pel mateix procés? Doncs sí, és clar. Potser ja heu tractat el tema, potser penseu que ja no cal fer «la xerrada», potser ni us ho heu plantejat. Però hi ha una cosa segura: d’informació, els n’arriba. Molta. Qui els la dona? Pot ser un col·lega, una youtuber o un tiktoker, un profe de biologia que fa el que pot, una pila de sèries que romantitzen l’amor tòxic i redueixen el sexe a penetració o, el pitjor de tot, el porno. O els expliquem tota la veritat, o el porno els explicarà tota la mentida. Mai, en tota la història de la humanitat, hem tingut a l’abast tanta quantitat d’informació, incloent-hi tot tipus de continguts sobre sexe. I mai no ha estat tan complicat quedar-nos amb la informació adequada. Qui filtra? Com sabem quina és l’adequada? Com distingir la veritat i la mentida en un món dominat per algoritmes? I tot, en un moment en què parlar de sexe «ven» i hi ha molta gent creant contingut sense una mirada crítica o formació específica. Aleshores, què necessitem? D’una banda, la informació veraç, adequada i actualitzada. De l’altra, la frescor, la naturalitat que permetin una conversa sense filtres, que connecti amb qualsevol adolescent. I un format que perduri…