TOT ES VOL FER VERS.

Es diu d’alguns poetes que, al llarg de la seva vida i de les seves publicacions, de fet han estat escrivint un sol llibre. “Tot es vol fer vers” (2019), el llibre que ara teniu a les mans, és el cinqué llibre de Valentí Parcerisa, després de “Homenatge” (1976), “Rocs de fona” (1986), “A contrallum” (2006), “Amor núvol” (2014). Tot i els anys transcorreguts, i sense oblidar la particularitat de cada llibre, hi ha un nexe profund que es manté i que es desenvolupa i creix al ritme que també s’enriqueix la vida amb l’experiéncia de tot alló viscut. I la natura forma part d’aquest nexe amb una preséncia constant. Les lleis de la natura són inevitables i s’acompleixen independentment que hom les conegui o no. L’home ha aprés a dominar aquestes lleis i a protegir-se’n. El món que vivim ho reflecteix perfectament. Tanmateix, l’home, de la natura no sembla haver-ne aprés la subtilesa, el mestratge, la bellesa. I aixó el món que vivim, malauradament, també ho reflecteix. En aquest llibre, l’atenció s’enfoca en aquests aspectes de la natura, que es revelen a la intuïció o a la inspiració i en com la poesia, així entesa, com a intuïció o inspiració, és un bon punt de trobada amb l’ésser humá. Una poesia que, com es diu al començament del llibre, s’esdevé constantment i que, només en una petita part anirá a romandre en uns poemes, en uns versos.