Tragèdies selectes

Pierre Corneille (Rouen 1606-París 1684) va començar a escriure de ben jove. En aquella epoca, el panorama de l'escena francesa es redua a un seguit de tragedies senequianes i de farses italianitzants de poca volada. Contemporani de Moliere i de Racine, va escriure trenta-dues obres dramàtiques i es considerat el pare del teatre clàssic frances. Tot i que va posar els fonaments d'una dramatúrgia nacional, cap de les seves tragedies no es basa en la historia de França. Les tragedies de Corneille solen tenir un rerefons polític i trasllueixen una concepció concreta del poder. I encara que aquests aspectes hagin canviat amb el pas del temps, la seva caracterització dels personatges com a prototipus perennes de la conducta humana sempre serà vigent. Durant mes de tres-cents anys, la part mes notable de la producció de Corneille ha estat traduda a les principals llengües de cultura d’Europa i les seves obres s'han representat en escenaris de tot el món. En aquest volum antologic es recullen, segons l'ordre en que van ser escrites i representades, sis tragedies de Pierre Corneille: El Cid, Horaci, Cinna, Polieucte, Rodoguna i Nicomedes.