ULTIM CASTELL L

Un diumenge d estiu. Una diada castellera. Un castell que fa llenya i tota una vida que canvia en un parpellejar d ulls. Vaig començar a escriure per a poder assolir el que no volia i va ser així com omplir pàgines en blanc es va convertir en la meva teràpia i la millor de les medicines per a afrontar quelcom que ningú pensa que li pot passar mai. Però les coses passen. Castellera, apassionada, enamorada i defensora dels castells com qui més, ara em plantejo preguntes que abans argumentava sense cap mena de dubte. Em sento castellera i admiro els valors dels castells encara ara, valors que, val a dir-ho, han fet possible fer dels castells i el món casteller Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, però aquell impacte_ aquell impacte em va fer veure amb altres ulls el seny del nostre lema casteller