Un any de divorciat

Josep M. Fonalleras va néixer a Girona el 1959. Ha publicat diversos llibres de narrativa, entre els quals trobem Llarga Vista (2003), Sis homes (2005) i reculls d'articles d'opinió, com Un sofà a la riba (1987), Interior de balena (1991), i Itinerari recomanat (Ara llibres, 2003). Entre les seves novel·les destaquen La millor guerra del món (1998), i August i Gustau (2001). També ha conreat la literatura infantil: Gerturids i els dies (2003) i Contes blaugrana (2005-2007).
Ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera, com el Premi Just M. Casero (1983), el Premi Ciutat de Palma (1997), el Premi Octavi Pellissa (2000) i el Premi de la Crítica Serra d'Or (2005). Actualment és columnista d'El Periódico, El Punt i El9Esportiu.

Una tarda de diumenge amb els nens. Una setmana a Tossa, en un hotel. Una excursió amb uns amics a Roma. Cartes escrites i enviades. Cartes escrites i sense enviar. Moments d’espera, de desig, de solitud. Fotos dels nens rient. Papers i clips de cabell al pis. Piles de roba sense planxar. Insomni... A Un any de divorciat, Josep M. Fonalleras, un dels escriptors més destacats de les lletres catalanes, ens obre el cor en un relat contundent i emotiu, però també humorístic i desenfadat: «Ho deia el cantant: “L’anno che sta arrivando, tra un anno passerà; e io mi sto preparando: è questa la novità”. Ha passat un any, això és inqüestionable. Les vegades que he cantussejat aquesta lletra sense saber ben bé si era optimista o pessimista, si era un preludi o un corol·lari! El cert és que ara tampoc no ho sé. Podríem dir que la novetat és que ja hi estic més avesat, no sé si preparat. I el que ningú no em negarà és que l’any ha passat i que n’està arribant un altre.»