Un cos digne de dol

Dangarembga tanca la seva trilogia amb una història d’esperances frustrades i un confl icte entre l’educació rebuda i la fidelitat als orígens. Després de deixar una feina en una agència de publicitat, la Tambudzai, ja adulta, malviu en una residència per a noies joves a Harare i, sense unes perspectives laborals i vitals clares, troba una habitació a casa d’una viuda. Al final aconsegueix treballar, però el contrast abismal entre els seus somnis i la realitat la porta a un punt de no retorn. Com a últim recurs, la Tambudzai accepta una feina en l’ecoturisme que l’obliga a tornar al poble natal. Aquest retorn culmina en un acte de traïció que revela fins a quin punt pot ser tòxica la combinació de colonialisme i capitalisme. Un cos digne de dol il·lustra com l’esperança i el potencial d’una dona i d’una nació incipient es poden agreujar amb el temps i convertir-se en una lluita amarga i inesgotable per la supervivència. «Un cos digne de dol és un viatge psicològic estremidor. Dangarembga no deixa cap escapatòria fàcil a la seva heroïna.» — Fungai Tichawangana, Chicago Tribune «Dangarembga ens ofereix una cosa poc comuna: una antiheroïna genial a qui ens veiem donant suport.» — Sheila McClear, The Washington Post