Un llibre dels Pirineus

Un dels assagistes més brillants de la República de Weimar, Kurth Tucholsky (1890-1935) procedia d’una família jueva benestant i començà a escriure aviat. En la Primera Guerra Mundial participà fent treballs d’oficina. Amb una breu excepció, es va mantenir dis-tanciat de tots els partits polítics per adoptar una perspectiva crítica des de la neutralitat. Una prosa clara i desacomplexada i una excel•lent punteria —sobretot, contra una república de Weimar massa tèbia, que mantingué intacte l’antic aparat militar i judicial— el convertiren en autor temut i admirat. El 1924, es traslladà a París com a corresponsal dels periòdics Vossische Zeitung i Die Weltbühne, i com a enviat de la secció alemanya de la Ligue pour la Défense des Droits de l’Homme et du Citoyen. Instal•lat a Suècia des del 1930, amb l’arribada del Tercer Reich el 1933, s’hi quedà com a exiliat, ja que estava acusat de jueu, esquerrà, pacifista i antialemany. Hi va morir el 1935 per una sobredosi de barbitúrics. En català, fins ara només havia aparegut una selecció d’assajos periodístics seus. Establert a París, el 1925 Tucholsky va fer un viatge de dos mesos per les dues bandes dels Pirineus. En recollí les impressions a Ein Pyrenäenbuch, publicat el 1927 sota el pseudònim Peter Panter. Més proper de l’assaig literari i polític que del tradicional llibre de viatges, s’ha comparat amb Quadres de viatge, de Heinrich Heine, i amb Viatge sentimental per França i Itàlia, de Laurence Sterne. Tucholsky hi opta pel relat subjectiu, personal. Semblant al viatge que va fer al segle XIX H. A. Taine, el recorregut va de l’oest a l’est, resseguint els Pirineus des de Baiona, passant per Biarritz, Sant Joan de Peu de Port, Pau, Lorda, Andorra i altres llocs, i acaba a Albi, amb un emotiu homenatge al pintor Toulouse-Lautrec. Del llibre destaca el capítol dedicat a Lorda, on Tucholsky tracta de copsar aquell fenomen religiós de masses des d’angles diversos. En relatar les qüestions burocràtiques relacionades amb el pas de la frontera francoespanyola, reprèn el tema de la suspensió de la lliure circulació de persones, amb motiu de la Primera Guerra Mundial. Com que Tucholsky atacava el poder en totes les seues manifestacions, hi trobem temes com el militarisme i la guerra, l’administració de la justícia, la política i la societat, però també la literatura. La ironia i l’humor es troben arreu del llibre. Reflexiu, enginyós i entretingut alhora, el caracteritza la barreja de formes i d’estils: al costat de textos assagístics, hi ha descripcions de paisatges, pobles o persones; també hi ha el poema i la carta, notes erudites i bromes sarcàstiques. És, doncs, un llibre representatiu de la prosa de l’autor. A més, molts dels temes que s’hi comenten són encara —o tornen a ser— d’actualitat.