Una discreta venjança

Ja fa més de deu anys que Jordi Sarsanedas ens presentava el seu, fins ara, darrer volum de contes. Avui ens ofereix relats escrits en aquests darrers mesos. Són històries en les que conviuen diferents èpoques, diferents personatges, diferents situacions aparentment insignificants que sorprendran el lector. Què passa quan desapareix l’única herència que t’ha deixat l’avi? Què vol dir pertànyer a un segle o a un altre? Qui és qui té la dreta a l’esquerra? Quin record tenim de la primera casa on vam viure? Com es pot dur a terme una venjança discreta? “Els qui escrivim, els qui tenim la gosadia de publicar o de pretendre publicar allò que escrivim, som sempre, oi, algú que pregunta: May I join in? Que m’hi puc afegir? I ho pregunto a Pere Calders, a Salvador Espriu, a Txèkhov, a Salinger, a Guy de Maupassant, a Kafka....”, confessa el narrador en el text inicial d’aquest recull. I dins aquesta esplèndida tradició de grans contistes cal incloure els dinou relats que conformen Una discreta venjança.