Una mena de culpa

A mitjan noranta, tres amics d’infància es retroben a Londres després d’un llarg període de silenci. Dos d’ells conviuen en aquella ciutat on es van instal·lar quan van abandonar els estudis. Atrapats en una edat ni massa jove ni massa adulta, han triat un tipus de vida molt diferent del que havien planejat. En rebre la visita del tercer, que ja ha acabat la carrera i ha començat a establir-se, es reprèn tot un triangle d’emocions, de silencis i veritats a mitges que pensaven que havien deixat enrere, especialment amb la inclusió al cercle de la promesa d’un i la companya d’un altre. Tots ells arrosseguen una culpa que no han acabat de pair, que no saben defugir i que, en certa manera, és el fil que els uneix, molt més que el temps compartit de jocs particulars i música alternativa o els llibres que han llegit. Junts s’enfronten a les pors de no ser allò que esperaven, de fer-se grans, d’aferrar-se a les arrels o deixar-les anar, i cada un se’n sortirà tan bé com pugui.