VELLUT DE PRESSECS

«A mesura que aneu llegint els magnífics poemes de plenitud precoç d’Israel Clarà en aquest volum, us adonareu d’una tristor invasiva, que és el fons on es basteix l’edifici poètic. Com a Venècia, com al vell París, els pilars de la paraula sostenen l’edifici sobre les aigües, d’on emergeix una bellíssima ciutat. Perquè aquests poemes són l’enyorança d’amors perduts, i porten al cor precisament aquell encant de les ciutats que fluctuen, que flueixen, que es reflecteixen a l’aigua. [...] El poeta [...] aconsegueix vèncer la fascinació de les aigües i situar la vida al migdia just, que ens recorda Paul Valéry des del seu cementiri vora mar, precisament» (Del pròleg Quan l’amor navega la tristesa, d’Olga Xirinacs).