Vi de solitud

«—¿Això, una mare? A tot estirar la caricatura d’una mare!»

Amb una mare com aquesta, ¿se’n pot sortir bé, una filla, a la vida? Quan comença la novel·la, l’Hélène Karol té vuit anys, quan s’acaba, vint-i-un. Mentre creix, observa i aprèn. Aprèn què és tenir una mare que no t’estima, frívola, coqueta, que passeja els amants pels nassos del marit. Aprèn què és estimar un pare distant que sent una devoció absoluta per la seva dona, els negocis i el joc. De l’Hélène se n’ocupa una institutriu francesa que l’estima de debò.

La família viu a Kíiv quan arriba la revolució d’octubre i han de fugir si volen salvar la vida i els diners. S’instal·len a París, on el pare recompon la riquesa familiar. És aquí on la filla pren consciència de l’efecte que genera en els homes i, buscant desfer-se de la influència d’una mare que odia, utilitza l’art de la seducció per venjar-se’n.

Vi de solitud és una novel·la subversiva. La història d’un alliberament dolorós que ens emociona i amb tants trets autobiogràfics que ens trasbalsa. Veiem créixer una noia que du el cinisme a la sang. Amb una mare com aquesta, ¿se’n pot sortir bé, una filla, a la vida? La resposta d’Irène Némirovsky és que sí.