Adrià Pujol Cruells

Aquest llibre és el miratge dunes memòries, el retrat duna generació nascuda amb lanomenada democràcia, i també a lempara dun món que mirava endavant amb la promesa dun futur tan esperançador com pro

Estructurat en 12 capítols, un per a cada mes de l'any, el nou llibre d'Adria Pujol dibuixa, a la manera d'un fris, un retrat de la societat barcelonina actual. Amb la mirada descreguda d'un antropòleg que se sent, tanmateix, part de la comunitat observada, l'autor s'interroga sobre què vol dir ser barceloní.

UN DELS 10 MILLORS LLIBRES DE LITERATURA CATALANA DE LANY SEGONS EL PERIÓDICO.Barcelona té lhabilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampa

Aquest assaig té lloc a la cua duna oficina de correus. Nhi ha per a una bona estona. Després dintercanviar quatre paraules amb lhome que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què pa

En la cola de Correos, un hombre solo. Ni por asomo: un escritor nunca está solo. En su cabeza encresta diálogos consigo mismo y con toda aquella que se cruza entre sus orejas, tiene a bien trenzar neuronas y acepta la invitacion a dar otra vuelta de tuerca a las peculiaridades del lenguaje, a las maldiciones y milagros de las lenguas y a los infinitos recreos y abismos que la literatura posibilita y sugiere. ¿Y si hablar, leer y escribir no fueran solo hablar, leer y escribir? Adria Pujol Cruells, discolo y diletante, lo tiene claro: especula aude.Divertido, travieso, corrosivo, polifonico y a ratos lenguaraz. Discolo y diletante. Jordi Punti, El Periodico

"Barcelona tiene la habilidad de vivir inmersa en un revoltijo considerable. Los Juegos Olímpicos, el Fòrum, los okupas, las acampadas reivindicativas (precursoras del 15M), los precios que suben, la

Aquest assaig té lloc a la cua d?una oficina de correus. N?hi ha per a una bona estona. Després d?intercanviar quatre paraules amb l?home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Qu

En la cola de Correos, un hombre solo. Ni por asomo: un escritor nunca está solo. En su cabeza encresta diálogos consigo mismo y con toda aquella que se cruza entre sus orejas, tiene a bien trenzar neuronas y acepta la invitacion a dar otra vuelta de tuerca a las peculiaridades del lenguaje, a lasmaldiciones y milagros de las lenguas y a los infinitos recreos y abismos que la literatura posibilita y sugiere. ¿Y si hablar, leer y escribir no fueran solo hablar, leer y escribir? Adria Pujol Cruells, discolo y diletante, lo tiene claro: especula aude.

Acabo de estrenar mi DIARIO de VACACIONES. Quiero explicar todo lo que hagamos este verano. Vamos a recorrer Francia de camping en camping con la furgoneta nueva. ¡Va a ser alucinante! Papá nos ha advertido que debiamos salir temprano, por no se que de la

El fill del corrector / Arre, arre, corrector podría inaugurar -efecto papallona- nuevos géneros literarios: el de la lectura de irritación, el de la permeabilidad irruente… El fill del corrector / A

«Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo duna altra manera…», i això és exactament el que es fa al banc d

El glotón es víctima y culpable. La glotonería ha pasado de ser una ofensa a Dios a ser un pecado social. Salvo en los días señalados en los que la comilona y el descontrol son de recibo, y aparte de los que tienen bula por cargo o por oficio, la glotoneria despendolada suele considerarse de mal gusto. La gula ha mutado en enfermedad: ha pasado de vicio voluntario a infortunio hereditario, de pecado de ricos a pecado de todos, de depravacion individual a tendencia social. Hemos socializado las virtudes, pero tambien las taras.Con una prosa de gran riqueza expresiva, Adria Pujol ofrece un recorrido muy singular por la tradicion literaria, cinematografica, artistica e iconografica de Occidente en torno a la gula.La serie Pecados capitales pretende ofrecer una vision fresca y rigurosa de cada pecado de la mano de nuevas voces del ensayo.

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que

Com sobreviure i no morir en l'intent. Acabo d'estrenar el meu DIARI de VACANCES. Vull explicar tot el que anem fent durant l'estiu. La nostra família voltarà un mes per França, de càmping en càmping

Barcelona ya no es nuestra. Ni tuya, ni mía. Es delturismo, de la marca, del decorado. En Picadura deBarcelona, Adrià Pujol sale a caminar por las callesde una ciudad que reconoce, pero que ya no lep

Fa anys que anem a manifestacions cada 11 de setembre. Hem fet consultes i concentracions, sovint amb els nostres fills. Per a ells ja és una tradició més del calendari. Però l’1 d’octubre va ser dif

Barcelona té l’habilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampades, els preus que pugen, la gent que passa i els carrers, que es queden. La

Aquest llibre és el miratge d’unes memòries, el retrat d’una generació nascuda amb l''anomenada democràcia, i també a l’empara d’un món que mirava endavant amb la promesa d’un futur tan esperançador

Una novel·la irreverent i divertida d’un dels autors més interessants de la narrativa catalana actual.La primera novel·la sobre la postguerra civil a Catalunya que no parla ni de la postguerra ni de

Un bon dia en Iakim, arquitecte barceloní instal·lat a l'Emporda, entra en un bar i contempla estupefacte uns clients habituals que intercanvien dards enverinats. Les ofenses van pujant de to i l'espectador esta convençut que arribaran a les mans. Però no, només s'estan collonant. El collonar és una forma cantelluda de sentit de l'humor. No és una singularitat empordanesa, però en aquestes terres esta considerat disciplina olímpica...