«Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…», i això és exactament el que es fa al banc del si no fos, on es pot parlar de tot una mica i gairebé posar-hi remei (si no fos que). Aquí hi trobaran seixanta-sis textos curts, brillants, molt pujolcruellsians, sobre els temes més variats: la literatura, la vida quotidiana, Catalunya, les patums, Espanya… Humor, perícia lingüística fora mida i un punt de mala bava.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974) és escriptor i antropòleg. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a Elisava. Ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Etnologia de Barcelona, Museu Diocesà de Solsona, Bòlit de Girona...) i ha publicat assaig, ficció i memorialisme. Els seus darrers llibres són Picadura de Barcelona (2014), La carpeta és blava (2017), El fill del corrector/“Arre arre corrector” (amb Rubén Martín Giráldez, 2018), Míster Folch (2019), Els llocs on ha dormit Jonàs (2021) i Seixanta-sis sinofosos (2024). Ha traduït, entre d’altres, obres de Pierre Michon, Boris Vian i Vinciane Despret, i va guanyar el premi Serra d’Or de traducció per L’eclipsi, de Georges Perec (2017).