Imma Monsó

«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d''oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l''oblit de la millor manera possible? ¿Què é

Una escritora se dirige a ofrecer una charla literaria en un pueblo del Pirineo catalán, y en la carretera, en plena tormenta, se encuentra con una ambulancia que transporta a un joven que ha sufrido un accidente mortal en el bosque. Los únicos indicios para averiguar su identidad son un teléfono móvil y el último mensaje que dejó alguien que le esperaba en casa. La escritora descubre gracias al mensaje que el joven asistirá probablemente a la conferencia, sin saber que la tragedia se cierne sobre su futuro. El conocimiento del destino ajeno y la ignorancia sobre la identidad precisa del joven originarán en ella un complejo y angustiante embrollo en el que se entremezclan la responsabilidad, el respeto y la necesidad de saber. El tema principal de la conferencia, el miedo, propicia un acercamiento a la verdad oculta. Y a medida que los miembros del público intervienen y dejan entrever su personalidad, la escritora va desvelando quién es la persona cuya terrible suerte conoce. En el curso de la charla tomará una decisión al respecto…

Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada literaria en un poblet del Pirineu es troba a la carretera amb una ambulancia, en plena tempesta. Els conductors porten un jove que ha tingut un accident i acaba de morir. L'unic indici per esbrinar-ne la identitat es un mobil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut: "Dx bcll l frn, pr si no vns xrrda. S vls vnr, rcrd : l cstll, 7". Una indagacio en la relacio de l'autor amb els seus lectors i amb la propia obra. Mescla de comedia, intriga i introspeccio amb maestria.

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges dun diari. La seva cap, lantipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell som

La Júlia Ares, una dona energica, extremista i experta en la provocació verbal, te dues filles, una de les quals, la mes petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposicio de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut l'exuberancia, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la seva mare, gairebe d'improvis comença a assemblar-s'hi de manera alarmant.

L'escola estrambota, l'autèntic paradís dels nens. La Maria Camescames i el Brutus Castanyer s'avorreixen a l'escola i els seus pares no saben què fer amb els seus fills. Per sort, descobreixen l'exi

«WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament.» Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d'un diari. La seva cap,

Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haura d'organitzar. Mentre la majoria de la gent es marca proposits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre mes, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusio, una mica ingenua, de dir que no al seguent sopar de Nadal. Pero cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepcio ha esdevingut un costum, i el costum en una tradicio inamovible. Cada Nadal la familia de la Rita es troba a la casa de la vall, l'ultim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la familia i que ara es, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.Germanes es una dosi concentrada de la millor Monso i el seu humor corrosiu i tendre a la vegada. Silvia SolerVa de dret a la llista (curta) de les novel·les que m'han fet riure en veu alta. Jordi PuntiIl·lustrat per Ignasi Font.

Una cena de Navidad que podría ser la nuestra.Una cena de Navidad que podría ser la nuestra.En noviembre Rita siempre se maldice a sí misma: un año más, y ya van unos cuantos, ha sido incapaz de decir que no a la cena de Navidad. Otra vez tendra que organizarla.Mientras la mayoria de la gente se marca propositos de año nuevo ambiciosos, con objetivos que cambiaran sus vidas para siempre, Rita tiene que conformarse con decir que no a la siguiente cena de Navidad. Pero cada año fracasa, y lo que empezo hace tiempo siendo una excepcion se ha convertido en una costumbre, y la costumbre en una tradicion inamovible.Cada Navidad la familia de Rita se encuentra en la casa del valle, el ultimo refugio familiar, donde se reunen todos: el cuñado, la hermana, los niños y Palmira, que durante muchos años trabajo con la familia y que ahora es, un poco, la voz de los padres muertos, de la voluntad olvidada.Ilustrado por Ignasi Font.

La fascinant activitat d'observar i ser observat es el fil conductor d'aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l'enveja es contraposen d'altres amorals i despreocupats que són com un balsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A "Exactitud", la Claudia esta capficada amb la percepcio de la propia identitat i la manera de delimitar-la. A "La finestra", la Lisa i l'Adrissa s'observen sense saber-ho, ignorants que allo que veu l'una es l'altra cara d'allo que veu l'altra. A "Marxem, papa. Aqui no ens hi volen", en Bolo Biosca vol ser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital es la seva maxima prioritat a la vida. A "Vicios", un hipocondriac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat fisica. A "Timid", un nen incapaç de pronunciar "bon dia" veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anecdota configurara un desti que el condemnara per sempre a decidir-se quan ja ha perdut l'oportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.

Millor que no m'ho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, l'alegria, la malaltia.I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta: "Et queixes quan no et parlo,quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes ", diu ella."Tu,en canvi,m'escoltes pero no em contestes ", respon ell.Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algu els escolta o, mes ben dit, fa veure que els escolta. N'hi ha que no escolten per vocacio, altres ho fan per aficio, per vici o, fins i tot, per deformacio professional.Millor que no m'ho expliquis confirma la qualitat i la maduresa literaria d'Imma Monso, una narradora sorprenent que pos de manifest, en aquest llibre, l'amplitut dels seus recursos expressius, a mes d'una gran originalitat i un humor excepcional. FINALISTA PREMI LLIBRETER 2003

Maria Camescames y Brutus Castanyer se aburren en el colegio y están hartos de las mismas rutinas. Un buen día se enteran de la existencia de una escuela muy especial que es todo lo contrario a un colegio normal, y los niños consiguen que sus padres les dejen ir una temporada. En la escuela Estrambota no se ponen deberes, no hay normas, los alumnos no son cuidadosos ni aseados y en el menu del mediodia solo se sirven postres.Pero un dia se produce un robo: un desconocido se lleva el Estrambolibro, un libro fantastico que puede conceder todos los deseos a quien lo sepa manejar. Los niños deberan ayudar a la extravagante señora Estrambota y el despistado señor Blink a recuperarlo. El final de la aventura les dara una sorpresa y les hara ver las cosas de una forma muy diferente.

La Maria Camescames i en Brutus Castanyer s ’avorreixen a l ’escola i estan cansats de les mateixes rutines.Un bon dia,sassabenten de lexistència duna escola molt especial que és tot el contrari duna

La J:amp;uacute;lia Ares, una dona en:amp;egrave;rgica, extremista i experta en la provocaci:amp;oacute; verbal, t:amp;eacute; dues filles, una de les quals, la m:amp;eacute;s petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d amor i hostilitat a causa de l aparent contraposici:amp;oacute; de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil:amp;quot;la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l exuber:amp;agrave;ncia, ni el carisma, ni la simpatia atro:amp;ccedil; de la mare, gaireb:amp;eacute; d improv:amp;iacute;s comen:amp;ccedil;a a assemblar-s hi de manera alarmant. Amb una gran agudesa i ironia, la m:amp;agrave; mestra d Imma Mons:amp;oacute; assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambig:amp;uuml;itats psicol:amp;ograve;giques de les relacions entre mares i filles. Tot un car:amp;agrave;cter :amp;eacute;s un apropament viu i :amp;agrave;gil, extremadament perspica:amp;ccedil;, als amagatalls del nostre temperament.

Julia Ares tiene una personalidad arrolladora que incluye el rechazo visceral de la hipocresía y el dominio de la provocación verbal. Y tiene también dos hijas, una de las cuales, la menor, vive aún con ella. Entre ambas existe un juego de afectos y desencuentros basado en su supuesta oposición de carácter. La hija, voz de esta novela, siempre se ha considerado la antítesis de su madre& hasta que, casi de improviso, comienza a reconocerse en ella. Con enorme agudeza, Imma Monsó alcanza con su escritura el ritmo del pensamiento y muestra todas las ambigüedades psicológicas de las relaciones entre una madre y su hija. Un acercamiento, ágil y sagaz, a los recovecos del carácter.

Glenda Berna és una psiquiatra en crisi. Poltern Mac és un músic i, sobretot, un professor vocacional. Glenda, trasbalsada pel fracas amb el seu primer pacient, va instaurar des de llavors una freda distancia en les seves terapies. Poltern va tenir una infancia extravagant i s´ha pasta la vida provant d´adaptar-se a la vida normal. Glenda vol recuperar la pació per la seva feina i, por acconseguir-ho, s´agafa un any sabatic i se´n va a la recerca del pacient que necessita. Poltern comença a qüestionar-se la vida normal i a partir els primers símptomes d´una estranya fobia a les repeticions: necessita ajuda.

Un intent de reconstruir la presència de la persona desapareguda amb paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com

Un sacré caractère a pour sujet une situation devenue banale en Europe depuis la crise : une femme de trente ans perd son travail et doit revenir vivre chez sa mère. Sauf que la mère est loin d’être

Un sacré caractère a pour sujet une situation devenue banale en Europe depuis la crise : une femme de trente ans perd son travail et doit revenir vivre chez sa mère. Sauf que la mère est loin d’être