Tot un caràcter

​«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats d’una aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies).

​«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats d’una aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies).

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d’amor i hostilitat a causa de l’aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l’exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d’improvís comença a assemblar-s’hi de manera alarmant.

Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d’Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles.Tot un caràcter, publicada originalment l’any 2001, és un apropament viu i àgil, extremament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.

«La ironia, com a element estilístic definidor i com a tàctica desestabilitzadora potencialment transgressora pel que fa als rols de gènere, és imprescindible en el discurs monsonià» (Montserrat Lunati).

«AmbTot un caràcter, Monsó ha assolit la plena maduresa de la seva mestria» (Rafael Conte,ABC).

«Tot un caràcter és una novel·la ambiciosa, escrita amb un gran control del ritme i el to» (Michael Eaude,The Times Literary Supplement).

«Una novel·lista excel·lent, entossudida a utilitzar la literatura per indagar en la petitesa humorística dels grans conflictes humans» (Pedro de Miguel,El Mundo).