JAUME SERRA FONTELLES

Conscients que alguna cosa passa sota laparença de quotidianitat, en aquest recull de relats, tots ells pautats amb una gran musicalitat, lautor descabdella al voltant del desenllaç les seves reflexions sovint inquietants: A mesura que ens fem adults i que la vida ens treballa les duricies a uns quants, les escates a uns altres i a segons qui lescorça, el nostre guia el de cadascu ens va deixant de la ma de Deu, no per desidia ni matusseria, sino perque suposa que ja hem adquirit prou defenses per saber caminar sense custodia. I en aixo, el nostre angel particular serra tot sovint. Tard o dhora, tots esdevenim orfes. Vint-i-set relats que fabulen sobre la comunio que lautor mante amb el seu llogaret huma i sentimental, algun basat en fets reals com el que ens explica un viatge allucinant dell mateix, molt jove encara, amb tot un senyor Espriu cap a Manresa.