Cent dies de juliol.

Relat a partir del dietari dun exiliat català

La tardor del 2002, en un poblet de França, van aparèixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta dun exiliat republicà, mort de feia poc. Eren el dietari i les memòries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant dERC que, lany 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai més. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor què va ser la Guerra Civil i per què va caure el govern legítim de la República. Empresonat pels fets doctubre de 1934, membre de comitè antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa població entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbàrie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira dalguns incontrolats que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni dAleixandri per explicar aspectes duna revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.